Amb seu a Madrid, és l'òrgan superior en tots els ordres jurisdiccionals. Té jurisdicció en tot Espanya.

En concret, el Tribunal Suprem constitueix la cúpula del sistema d'impugnacions i és, per tant, el màxim responsable de la unitat d'interpretació de la jurisprudència a Espanya. S'ocupa, entre altres qüestions, de decidir els recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris, de l'enjudiciament dels membres d'alts òrgans de l'Estat i dels processos de declaració d'il·legalització de partits polítics.

Composició: el Tribunal Suprem es compon del president/a, els presidents/es de sala i els magistrats/des que determine la llei per a cadascuna de les seues sales.

Està integrat per cinc sales: la Sala Primera (Civil), la Sala Segona (Penal), La Sala Tercera (Contenciosa Administrativa); la Sala Quarta (Social) i la Sala Cinquena (Militar), que al seu torn poden estar dividides en seccions.

En les diferents sales del Tribunal, de cada cinc places dels seus magistrats, quatre es proveiran entre membres de la carrera judicial amb deu anys, almenys, de serveis en la categoria de magistrat i no menys de quinze en la carrera, i la cinquena entre advocats/des i altres juristes, tots ells de reconeguda competència

L'Audiència Nacional és un tribunal amb jurisdicció en tot Espanya. La seu es troba a Madrid. És un tribunal centralitzat i especialitzat per al coneixement de determinades matèries atribuïdes per la llei.

Composició: està integrada per les sales següents:

• D'apel·lació.
• Penal.
• Contenciosa Administrativa.
• Social.

Aquest tribunal és l'òrgan judicial superior de la comunitat autònoma i té jurisdicció en tot el seu territori.

Composició: està integrat per tres sales: Sala Civil i Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social.

Hi ha un president/a del Tribunal Superior de Justícia que ho serà també de les sales Civil i Penal, un president/a per a cadascuna de les sales, un president/a per a cadascuna de les seccions en què puga dividir-se cada sala i un nombre de magistrats/des variable segons el volum de treball del Tribunal.

Les audiències provincials tenen les seus en les capitals de província, i estenen la seua jurisdicció a tot el seu territori.

Composició: les audiències provincials es compondran d'un president i dos o més magistrats. També poden estar integrades per dues o més seccions amb la mateixa composició, en aquest cas el president de l'Audiència presidirà una de les seccions que determinarà al principi del seu mandat. Tenen competències en matèria civil i penal.

Per fora de l'estructura de l'Administració de Justícia està el Tribunal Constitucional qui es independent de tots els altres organismes constitucionals. El Tribunal Conctitucional, com intèrpret suprem de la Constitució Espanyola,  decideix tot allò previst per la Constitució.

El Consell General del Poder Judicial és un organisme col·legiat que exerceix «funcions de govern del Poder Judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial enfront de tots». L'article 122 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i magistrats.

Estarà integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D'aquests, dotze entre jutges i magistrats de totes les categories judicials, en els termes que establisca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, triats en tots dos casos per majoria de tres cinquens dels seus membres, entre advocats/des i altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici en la seua professió.

• Civil

Examina els litigis el coneixement dels quals no estiga expressament atribuït a un altre ordre jurisdiccional.

• Penal

Correspon a l'ordre penal el coneixement de les causes i judicis criminals. És característica del Dret espanyol que l'acció civil derivada d'il·lícit penal puga ser exercitada conjuntament amb la penal. En aquest cas, el tribunal penal decidirà la indemnització corresponent per a reparar els danys i perjudicis ocasionats pel delicte o falta. 

• Contenciós administratiu

Tracta del control de la legalitat de l'actuació de les administracions públiques i les reclamacions de responsabilitat patrimonial que es dirigisquen contra aquestes.

• Social

Tracta les pretensions que s'exerciten en la branca social del Dret, tant en conflictes individuals entre treballador i empresari en ocasió del contracte de treball, com en matèria de negociació col·lectiva, així com les reclamacions en matèria de Seguretat Social, o contra l'Estat quan li atribuïsca responsabilitat la legislació laboral.

• Militar

Coneix dels assumptes tipificats com a delicte pel Codi Penal Militar i de la responsabilitat disciplinària dels membres de l'exèrcit (on també s'integra formalment el cos de la Guàrdia Civil).

• Mercantil

Els jutjats mercantils coneixeran de totes les qüestions que se susciten en matèria concursal, en els termes previstos en la seua llei reguladora.

Atenent la matèria sobre la qual versen els conflictes que es plantegen davant els tribunals, l'assumpte serà resolt pel corresponent ordre jurisdiccional.

A Espanya s'han creat jutjats especialitzats per raó de la matèria. Així, per exemple els jutjats de violència sobre la dona, els jutjats de vigilància penitenciària o de menors. Aquests jutjats són jurisdicció ordinària però compten amb una especialització per raó de la matèria.

• Jutjats de pau

Hi ha un jutjat de pau en aquells municipis on no hi ha un jutjat de primera instància i instrucció. La seua jurisdicció s'estén a aqueix municipi. El jutge de pau no pertany a la carrera judicial, però sí que té funcions jurisdiccionals, i resol qüestions civils i penals de menor rellevància. Els jutjats de pau també compleixen les funcions de Registre Civil.

• Jutjats de primera instància

Tenen jurisdicció en el partit judicial on estan i coneixen d'assumptes civils.

• Jutjats d'instrucció

La seua jurisdicció s'estén al partit judicial on estan. Coneixen assumptes penals. Realitzen la investigació dels delictes.

• Jutjats mercantils

Amb caràcter general, en cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o diversos jutjats mercantils. Coneixeran de totes les qüestions que se susciten en matèria concursal.

• Jutjats de Violència sobre la dona

En cada partit hi haurà un o més jutjats de violència sobre la dona, amb seu en la capital d'aquell i jurisdicció en tot el seu àmbit territorial. Aquests jutjats tenen competència penal i civil respecte a fets constitutius de delictes de violència de gènere.

• Jutjats penals

En cada província, i amb seu en la seua capital, hi haurà un o diversos jutjats penals. Són els competents per a celebrar judicis respecte dels procediments que han sigut instruïts (tramitats) pels jutjats d'instrucció o de violència contra la dona. 

• Jutjats contencionsos administratius

En cada província, i amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats contenciosos administratius. Quan el volum d'assumptes ho aconselle, es podran crear un o més jutjats contenciosos administratius en les poblacions que es determinen. Controlen la legalitat de l'actuació de les administracions públiques. 

• Jutjats socials

En cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats socials. Coneixen de conflictes que es plantegen entre l'empresa i els seus treballadors/es, de reclamacions a la Seguretat Social o contra l'Estat.

• Jutjats de vigilància penitenciària

En cada província, i dins de l'ordre jurisdiccional penal, hi haurà un o diversos jutjats de vigilància penitenciària. Tenen funcions en matèria d'execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat, control jurisdiccional de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries, empara dels drets i beneficis dels interns en els establiments penitenciaris i les altres que assenyale la llei.

• Jutjats de menors

En cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats de menors. Dins de l'ordre penal, coneix dels delictes comesos per menors.

• Fiscal General de l'Estat.

  • Dirigeix la Fiscalia General de l'Estat, auxiliat per una sèrie d'òrgans (Consell Fiscal, la Junta de Fiscals de Sala, la Inspecció Fiscal, la Secretaria Tècnica).

• La Fiscalia del Tribunal Suprem.
• La Fiscalía de l'Audiència Nacional.
• La Fiscalía davant el Tribunal Constitucional.
• La Fiscalía del Tribunal de Comptes.
• Fiscalía Jurídicomilitar.
• Fiscalíes especials.
  • Fiscalía Antidroga i la Fiscalía contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada.
• Junta de Fiscals Superiors de les Comunitats Autònomes.
• Fiscalies provincials.
• Fiscalies d'àrea.

• Dret a una tutela judicial efectiva

Es tracta d'un dret reconegut en l'article 24 de la Constitució segons el qual tota persona té dret a ser part en un procés judicial, per a poder defensar els seus interessos legítims. Durant el procés, el ciutadà o ciutadana té dret a fer les seues al·legacions i a presentar les seues proves en condicions d'igualtat. Així mateix, té dret  que el jutge o jutgessa li done una resposta motivada i raonable, i que faça complir les seues decisions.

• Dret a un jutge o jutgessa competent que determine la llei

La persona que jutge el cas ha de ser la que corresponga per llei, segons la matèria i el lloc en què es jutge.

• Dret que el procés siga públic, sense retards indeguts i amb totes les garanties

El procés ha de ser públic, llevat que es decidisca el contrari per raons de moralitat, d'ordre públic, de seguretat nacional, o quan puguen posar-se en perill els interessos dels menors, la protecció de la vida privada o altres drets i llibertats de les parts.

Tant el procés judicial com l'execució de la sentència han de produir-se sense retards, en un termini raonable i, en cas de produir-se una demora indeguda, el ciutadà o ciutadana ha de rebre la corresponent indemnització.

El jutge o jutgessa ha de ser imparcial, i s'ha d'abstindre de jutjar si concorre en ell o en ella relacions de parentiu, amistat, etc., o perquè haja intervingut en l'assumpte. Si concorre alguna d'aquestes circumstàncies, el ciutadà o ciutadana té dret a sol·licitar que s'aparte del procés la persona que jutja.

• Dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seua defensa

El Tribunal ha d'admetre els mitjans de prova presentats, sempre que tinguen relació amb el tema del conflicte i puguen servir per a decidir. A més, el Tribunal ha d'assegurar que aquestes proves s'efectuen.

• Dret a ser informat de l'acusació formulada contra ell o ella

Aquest dret s'ha de garantir des del primer contacte que tinga la persona amb el procés, tant en seu judicial com policial, per a evitar acusacions sorprenents i poder preparar des del primer moment la defensa adequada a l'acusació que se li fa.

• Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable

Tota persona té dret a no reconéixer la seua participació en un delicte, ni en seu policial ni judicial. Faltar a la veritat en aquest punt no pot ser objecte de sanció. No obstant això, quan es tracte de realitzar una prova o investigació diferent de la declaració (reconeixement en roda, presa d'empremtes, test d'alcoholèmia...), la persona no podrà acollir-se a aquest dret.

• Dret a la presumpció d'innocència

La persona acusada no té l'obligació de provar la seua innocència, sinó que aquesta ha de presumir-se i el Tribunal actuar conseqüentment amb aquesta presumpció. Si la persona que jutja no arriba al convenciment de la culpabilitat, ha de declarar la seua innocència.

• Drets de la persona detinguda
  1. Comunicar ella mateixa que ha sigut detinguda, excepte incomunicació.
  2. Ser reconeguda per un metge forense.
  3. Disposar d'un intèrpret si no entén el castellà o una altra llengua oficial, o quan patisca alguna alteració en els sentits que no li permeta donar o rebre informació degudament.
  4. Instar un procediment d'habeas corpus, per a evitar ser objecte de detencions arbitràries o de danys en la seua persona. Aquest procediment obliga a presentar la persona detinguda davant el jutge o jutgessa en un termini molt breu, qui podria ordenar la seua llibertat immediata si no trobara motiu suficient d'arrest.
  5. Dret a fer ús de l'última paraula en el procés penal

• Dret a exercir l'acció popular

Qualsevol ciutadà o ciutadana pot instar l'actuació de l'Administració de Justícia en defensa d'interessos col·lectius, en els casos que reculla la llei.

• Dret a participar com a jurat en un procés

En aquells processos penals que la llei determine, Llei orgànica 5/1995, de 23 de maig, del Tribunal del Jurat.

Si vols aprofundir en aquest dret i la forma en què s'exerceix, disposes d'un apartat dedicat al candidat o candidata a jurat.

• Dret a ser indemnitzat pels danys i perjudicis derivats d'acudir com a testimoni a un judici

• Dret de les persones a ser tractades amb respecte i deferència

Aquesta obligació s'estén a magistrats/des, jutges i jutgesses, lletrats/des de l'Administració de Justícia, funcionariat, i altre personal al servei de l'Administració de Justícia. Aquestes persones han de ser puntuals per a evitar pèrdues de temps innecessàries, i han d'evitar dirigir-se a la ciutadania amb expressions inconvenients, ofensives o de rinya.

• Dret a identificar les persones de l'òrgan judicial

Nom, cognoms i categories de les persones que l'atenguen i de les altres persones que serveixen l'òrgan judicial.

• Dret a conéixer l'estat de la tramitació

En qualsevol moment, amb les limitacions establides en la llei, la persona interessada pot demanar informació sobre l'estat de la tramitació en la qual tinga interés legítim i obtindre còpies dels documents continguts en ells.

• Dret a utilitzar el castellà o una altra llengua oficial

Sempre que siguen les llengües oficials en la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguen lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.

• Dret a rebre citacions i crides al jutjat redactades amb claretat

Els documents esmentats han d'expressar amb claredat l'objecte de la compareixença, així com les conseqüències de no atendre-la.

• Dret a exposar queixes, reclamacions i suggeriments

Per a això, s'ha de fer saber a la ciutadania que hi ha un servei o oficina per a reclamacions, queixes i informació, on ha de ser degudament atesa. A aquestes queixes i reclamacions se'ls donarà justificant de recepció i una resposta motivada sobre les mesures adoptades.

• Dret a estar assistit per un advocat/da i representat per un procurador/a

En la major part de les ocasions és obligatori per a intervindre en un procés comptar amb advocat/da i procurador/a. No és obligatori només en el procés laboral, en els judicis de faltes penals, i en determinats assumptes de menor importància civils i  contenciosos administratius.

L'assistència del lletrat/da consisteix a estar present i que la seua actuació siga real i efectiva, tant durant la detenció com durant el procés judicial.

• Dret a una assistència jurídica gratuïta

Aquelles persones que manquen de mitjans econòmics tenen dret que se'ls nomene un advocat/da i procurador/a perquè les defensen i representen en el judici, i a estar exempts del pagament d'anuncis, depòsits i assistències pericials.

Aquest dret no solament es té per a aquells casos en els quals siga obligatòria la intervenció d'advocat/da i procurador/a, sinó també quan siga purament voluntari.

Tenen dret a la justícia gratuïta els ciutadans i ciutadanes espanyols o nacionals dels estats membres de la Unió Europea i estrangers o estrangeres que residisquen legalment a Espanya, quan acrediten insuficiència de recursos per a litigar.

Es considera que no tenen recursos suficients les persones els ingressos econòmics anuals per unitat familiar de les quals no superen el doble del salari mínim interprofessional.

• Dret a triar lliurement a la seua advocada o advocat

Llevat que la persona s'aculla a l'assistència jurídica gratuïta; per a aquest supòsit s'estableixen una sèrie de limitacions.

L'advocat/da té, al seu torn, llibertat per a acceptar o rebutjar els assumptes, llevat que siga nomenat/da d'ofici, i en aquest cas el rebuig ha de ser justificat.

L'advocat/da pot rebutjar l'assumpte si la seua dedicació professional o els seus coneixements no el capaciten per a assumir aquest encàrrec.

L'advocat/da dirigeix l'assumpte, però pot cessar en la seua intervenció quan no estiga d'acord amb el client sobre la forma de la defensa. El/la professional ha de realitzar els actes necessaris per a evitar la pèrdua dels drets que poguera tindre el client, i no pot retindre documents facilitats per aquest client, sota el pretext de tindre pendent el cobrament d'honoraris.

• Dret que se li atorguen les facilitats necessaries per a l'exercici de la defensa

Tant a la persona com al seu advocat/da, facilitats com ara: desplaçament de les persones detingudes, atorgament de terminis raonables per a la defensa, la citació amb temps, etc.

• Dret que el seu advocat/da i procurador/a guarden secret professional

Els/les professionals han de guardar secret sobre tot allò que coneguen amb motiu de l'exercici de la seua professió, i no podran acceptar encàrrecs que impliquen actuacions contra la seua persona, llevat que haja transcorregut un temps raonable, i la intervenció no implique violació del secret professional, ni tan sols aparentment.

• Dret a rebre informació clara i suficient del seu advocat/da i procurador/a

Abans del procediment té dret a:

• Ser informat/da de si hi ha alguna circumstància que puga afectar la independència de l'advocat/da.
• Rebre una opinió raonada sobre el possible resultat, sense que l'advocat/da puga assegurar l'èxit de l'assumpte.
• Rebre una estimació del que li costarà el procés, incloent-hi les diferents circumstàncies que es pogueren produir (incidències, recursos, etc.).

Durant el procediment ha de ser informat/da de les incidències d'aquest, i rebre còpia de la documentació que sol·licite.

Acabat el procediment, la persona té dret a ser informada del resultat, amb una còpia de la resolució que es dicte, així com dels recursos possibles, amb les possibilitats d'èxit i la previsió del seu cost.

• Deure de participar com a jurat

Quan la persona siga requerida per a això, té el deure de participar com a jurat en un judici, excepte incompatibilitat, prohibició o excusa predeterminada en la llei.

• Deure d'acudir com a testimoni

Les persones tenen el deure de col·laborar amb la justícia acudint com a testimoni quan siguen citades per a això, prestant testimoniatge vertader.

• Deure de comunicar la comissió de un delicte

Deure de fer saber a l'autoritat judicial o del Ministeri Fiscal la comissió d'un delicte, en cas de presenciar-lo, excepte que n'estiguera exempt/per raons familiars.