Organització i estructura judicial

Amb seu a Madrid, és l'òrgan superior en tots els ordres jurisdiccionals. Té jurisdicció en tot Espanya.

En concret, el Tribunal Suprem constitueix la cúpula del sistema d'impugnacions i és, per tant, el màxim responsable de la unitat d'interpretació de la jurisprudència a Espanya. S'ocupa, entre altres qüestions, de decidir els recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris, de l'enjudiciament dels membres d'alts òrgans de l'Estat i dels processos de declaració d'il·legalització de partits polítics.

Composició: el Tribunal Suprem es compon del president/a, els presidents/es de sala i els magistrats/des que determine la llei per a cadascuna de les seues sales.

Està integrat per cinc sales: la Sala Primera (Civil), la Sala Segona (Penal), La Sala Tercera (Contenciosa Administrativa); la Sala Quarta (Social) i la Sala Cinquena (Militar), que al seu torn poden estar dividides en seccions.

En les diferents sales del Tribunal, de cada cinc places dels seus magistrats, quatre es proveiran entre membres de la carrera judicial amb deu anys, almenys, de serveis en la categoria de magistrat i no menys de quinze en la carrera, i la cinquena entre advocats/des i altres juristes, tots ells de reconeguda competència

L'Audiència Nacional és un tribunal amb jurisdicció en tot Espanya. La seu es troba a Madrid. És un tribunal centralitzat i especialitzat per al coneixement de determinades matèries atribuïdes per la llei.

Composició: està integrada per les sales següents:

• D'apel·lació.
• Penal.
• Contenciosa Administrativa.
• Social.

Aquest tribunal és l'òrgan judicial superior de la comunitat autònoma i té jurisdicció en tot el seu territori.

Composició: està integrat per tres sales: Sala Civil i Penal, Sala Contenciosa Administrativa i Sala Social.

Hi ha un president/a del Tribunal Superior de Justícia que ho serà també de les sales Civil i Penal, un president/a per a cadascuna de les sales, un president/a per a cadascuna de les seccions en què puga dividir-se cada sala i un nombre de magistrats/des variable segons el volum de treball del Tribunal.

Les audiències provincials tenen les seus en les capitals de província, i estenen la seua jurisdicció a tot el seu territori.

Composició: les audiències provincials es compondran d'un president i dos o més magistrats. També poden estar integrades per dues o més seccions amb la mateixa composició, en aquest cas el president de l'Audiència presidirà una de les seccions que determinarà al principi del seu mandat. Tenen competències en matèria civil i penal.

Per fora de l'estructura de l'Administració de Justícia està el Tribunal Constitucional qui es independent de tots els altres organismes constitucionals. El Tribunal Conctitucional, com intèrpret suprem de la Constitució Espanyola,  decideix tot allò previst per la Constitució.

El Consell General del Poder Judicial és un organisme col·legiat que exerceix «funcions de govern del Poder Judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial enfront de tots». L'article 122 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i magistrats.

Estarà integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D'aquests, dotze entre jutges i magistrats de totes les categories judicials, en els termes que establisca la llei orgànica; quatre a proposta del Congrés dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, triats en tots dos casos per majoria de tres cinquens dels seus membres, entre advocats/des i altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d'exercici en la seua professió.

• Civil

Examina els litigis el coneixement dels quals no estiga expressament atribuït a un altre ordre jurisdiccional.

• Penal

Correspon a l'ordre penal el coneixement de les causes i judicis criminals. És característica del Dret espanyol que l'acció civil derivada d'il·lícit penal puga ser exercitada conjuntament amb la penal. En aquest cas, el tribunal penal decidirà la indemnització corresponent per a reparar els danys i perjudicis ocasionats pel delicte o falta. 

• Contenciós administratiu

Tracta del control de la legalitat de l'actuació de les administracions públiques i les reclamacions de responsabilitat patrimonial que es dirigisquen contra aquestes.

• Social

Tracta les pretensions que s'exerciten en la branca social del Dret, tant en conflictes individuals entre treballador i empresari en ocasió del contracte de treball, com en matèria de negociació col·lectiva, així com les reclamacions en matèria de Seguretat Social, o contra l'Estat quan li atribuïsca responsabilitat la legislació laboral.

• Militar

Coneix dels assumptes tipificats com a delicte pel Codi Penal Militar i de la responsabilitat disciplinària dels membres de l'exèrcit (on també s'integra formalment el cos de la Guàrdia Civil).

• Mercantil

Els jutjats mercantils coneixeran de totes les qüestions que se susciten en matèria concursal, en els termes previstos en la seua llei reguladora.

Atenent la matèria sobre la qual versen els conflictes que es plantegen davant els tribunals, l'assumpte serà resolt pel corresponent ordre jurisdiccional.

A Espanya s'han creat jutjats especialitzats per raó de la matèria. Així, per exemple els jutjats de violència sobre la dona, els jutjats de vigilància penitenciària o de menors. Aquests jutjats són jurisdicció ordinària però compten amb una especialització per raó de la matèria.

• Jutjats de pau

Hi ha un jutjat de pau en aquells municipis on no hi ha un jutjat de primera instància i instrucció. La seua jurisdicció s'estén a aqueix municipi. El jutge de pau no pertany a la carrera judicial, però sí que té funcions jurisdiccionals, i resol qüestions civils i penals de menor rellevància. Els jutjats de pau també compleixen les funcions de Registre Civil.

• Jutjats de primera instància

Tenen jurisdicció en el partit judicial on estan i coneixen d'assumptes civils.

• Jutjats d'instrucció

La seua jurisdicció s'estén al partit judicial on estan. Coneixen assumptes penals. Realitzen la investigació dels delictes.

• Jutjats mercantils

Amb caràcter general, en cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o diversos jutjats mercantils. Coneixeran de totes les qüestions que se susciten en matèria concursal.

• Jutjats de Violència sobre la dona

En cada partit hi haurà un o més jutjats de violència sobre la dona, amb seu en la capital d'aquell i jurisdicció en tot el seu àmbit territorial. Aquests jutjats tenen competència penal i civil respecte a fets constitutius de delictes de violència de gènere.

• Jutjats penals

En cada província, i amb seu en la seua capital, hi haurà un o diversos jutjats penals. Són els competents per a celebrar judicis respecte dels procediments que han sigut instruïts (tramitats) pels jutjats d'instrucció o de violència contra la dona. 

• Jutjats contencionsos administratius

En cada província, i amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats contenciosos administratius. Quan el volum d'assumptes ho aconselle, es podran crear un o més jutjats contenciosos administratius en les poblacions que es determinen. Controlen la legalitat de l'actuació de les administracions públiques. 

• Jutjats socials

En cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats socials. Coneixen de conflictes que es plantegen entre l'empresa i els seus treballadors/es, de reclamacions a la Seguretat Social o contra l'Estat.

• Jutjats de vigilància penitenciària

En cada província, i dins de l'ordre jurisdiccional penal, hi haurà un o diversos jutjats de vigilància penitenciària. Tenen funcions en matèria d'execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat, control jurisdiccional de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries, empara dels drets i beneficis dels interns en els establiments penitenciaris i les altres que assenyale la llei.

• Jutjats de menors

En cada província, amb jurisdicció en tota ella i seu en la seua capital, hi haurà un o més jutjats de menors. Dins de l'ordre penal, coneix dels delictes comesos per menors.